La situació que us vaig a explicar, que me la varen explicar a mi, és una paradoxa, en la que s’explica com dins aquesta piràmide que és la economia, es important no es trenqui cap baula de la cadena..
“Un ranvespre d’estiu, Joan Colom, comercial, 40 anys, solter i veí de Tarragona, arriba a Figueres, està cansat i ha decidit quedar-s’hi a dormir. Se’n va a un Hostal i li diu al propietari que pensa passar-hi la nit, però com abans vol anar a sopar, li deixa 100 euros de paga i senyal. Al cap d’una estona, el forner de la vila va a dur-li el pa pel sopar i el propietari li diu:
- Et dec el pastis i les pastes de l’altre dia. Oi?
- Sí, son cent euros.
I el propietari li paga, de manera que el forner se’n va de l’Hostal amb els cent euros que en Joan Colom, ha donat al propietari de l’hotel.
Surt el forner i abans de arribar a la fleca es troba al lampista.
Quan passaràs a canviar-me el motor de la càmera? Qualsevol dia d’aquests em farà figa i tindrem un problema.
- Demà haig de baixar a Girona i me’n cuitaré.
- Té, li diu el forner, 100 euros per si et fan falta.
I se’n van el lampista i el forner cadascú cap a casa seva.
- Et dec el pastis i les pastes de l’altre dia. Oi?
- Sí, son cent euros.
I el propietari li paga, de manera que el forner se’n va de l’Hostal amb els cent euros que en Joan Colom, ha donat al propietari de l’hotel.
Surt el forner i abans de arribar a la fleca es troba al lampista.
Quan passaràs a canviar-me el motor de la càmera? Qualsevol dia d’aquests em farà figa i tindrem un problema.
- Demà haig de baixar a Girona i me’n cuitaré.
- Té, li diu el forner, 100 euros per si et fan falta.
I se’n van el lampista i el forner cadascú cap a casa seva.
Pel camí, el lampista es troba la dona del propietari de l’Hostal.
- Hola Maria? Ara que et veig, té, dona quest 100 euros al teu home, que l’altre dia me’ls va donar perquè li comprés una TDT i després em va dir que ja en tenia una que li havia portat no se qui.
En aquestes que a l’estona, es presenta en Joan Colom, el viatjant a l’Hostal.
- Hola Maria? Ara que et veig, té, dona quest 100 euros al teu home, que l’altre dia me’ls va donar perquè li comprés una TDT i després em va dir que ja en tenia una que li havia portat no se qui.
En aquestes que a l’estona, es presenta en Joan Colom, el viatjant a l’Hostal.
Hola, bona nit, escolti’m que no em quedo a dormir, m’ha trucat un amic i ens n’anem a sopar i dormir a Girona, ah! per cert, que m’ha dit aquest amic que el bitllet de 100 euros que em va donar ahir i jo li he deixa’t a vostè de paga i senyal, és fals, que ha estat per error que me’l va donar, menys mal….
I així és com en tornar-li l’Hostaler el bitllet de 100 euros al comercial, resulta que amb un bitllet fals, cobra el forner, el lampista i l’hostaler i a més a més torna aquest bitllet al comercial que el tornarà al seu amic que el guardarà o no! perquè és fals.
Moralitat: perquè vagi bé l’economia és important no trencar la baula de la cadena.
I així és com en tornar-li l’Hostaler el bitllet de 100 euros al comercial, resulta que amb un bitllet fals, cobra el forner, el lampista i l’hostaler i a més a més torna aquest bitllet al comercial que el tornarà al seu amic que el guardarà o no! perquè és fals.
Moralitat: perquè vagi bé l’economia és important no trencar la baula de la cadena.
Filed under: opinió | Leave a Comment
bloc personal
.........Aquest bloc és en perídode de proves...el personal el tinc a: http://blocfpr.blogspot.com. GRÀCIES.
El fet que la vida no tingui cap sentit és una raó per viure, l'única en realitat. E.M. Cioran. -
Autors
-
visitants
-
fpuigcarbo
No Responses Yet to “100 euros d’anar, tornar i retornar…”