s’han perdut les formes

Sovint es parla del perill de la tasca dels periodistes en dur a terme la seva feina en llocs on hi han conflictes latents o reals, i sovint també en cau mes d’un en la comtessa de l’oblit, de la mort de segona, i és que fins i tot en aquest aspecte s’han perdut les formes i malauradament la mort d’un periodista en acte de servei ja no és ni tan sols noticia, llevat que sigui del propi pais.

En temps de les guerres convencionals, periodistes, sanitaris, creu roja, hospitals, eren grups que fins i tot en plena comtessa eren respectats. Dins del desastre es mantenía un minim de decòrum o de respecte, respecte que es va començar a perdre fa ja temps, de fet, en acabar aquest tipus de guerres convencionals que, malgrat la crueltat tenien encara un punt de romanticisme. Ara la guerrilla, urbana o no, el terrorisme, es manifesta desposseït de cap virtut, que de fet no te. És la lluita amb tota la seva cruesa, a més a més la lluita de l’enemic desconegut contra gent indefensa, que pot atacar i fer mal quan, on, com i contra qui li sembli, o moltes vegades a l’atzar, el fer mal per fer mal, per crear terror entre els ciutadans indefensos. Davant d’aquesta nova manifestació del terror no hi ha res a fer, les mides que puguin prendre els Governs no serveixen per a res i solen ser fins i tot ridícules, com les dels aeroports; tot i que de fet si que serveixen, per retallar cada cop més la nostre llibertat com a ciutadans i tenir-nos mes vigilats i controlats. Els danys col·laterals de l’11-S ens afecten molt més del que ens pensem, a ran dels fets d’aquells dia a Nova York, la pérdua de drets i llibertats dels ciutadans s’ha accentuat, sense que totes aquestes mesures de control i presió serveixin per garantir-nos que no se’n produirà un altre. Hauría de ser obligatori llegir Huxley i Orwell, la gent entendria molt més bé el que ens està passant.