El Consell de Ministres va aprovar vel passat tretze de maig l’avantprojecte de llei de Cures Pal·liatives i Mort Digna, una norma que pretén aclarir els drets dels pacients en situació terminal i les obligacions del personal sanitari que els atén. La llei consagra els drets a renunciar a un tractament mèdic i l’ús de sedacions terminals i tot a costa d’escurçar l’agonia i accelerar la mort. El text també reconeix el dret del pacient a que, en l’etapa final de la seva vida, es preservi la seva intimitat i la de la seva família, i que estigui acompanyat ja que se li permeti rebre l’auxili espiritual que sol·liciti d’acord amb les seves creences. La llei estableix que, almenys en la fase d’agonia, el malalt podrà passar-la en una habitació individual.

Aquest avantprofecte està pendent de ser refendat pel Parlament i ja no es farà en aquesta legislatura, pel que no queda clar que el proper Govern, pressumiblement del Pp l’acabi aprovant. De fet. no acabo d’entendre fins a quin punt una persona necessita del permis de l’Estat per decidir el seu dret a una mort digna. Ja que no ha estat consultada en el moment de ser duta aquí, crec que té tot el dret personal a decidir quan anar-se’n, tan si està malalt com si no, car en molts dels casos malviure per morir es pot considerar un acte indigne, i tenint en compte que l’infractor, qui ha comes el primer greuge no ha estat pas la persona, i com que no està clar a qui s’ha d’exigir aquesta responsabilitat (els pares són uns mers executors d’un procés biològic) no entenc la intromissió de l’Estat o l’Esglesia – en el cas dels catòlics – en un acte que entenc personal i intransferible.