la llista dels pressumptes ‘occissos’

Vaig fer el Servei Militar a Palma de Mallorca l’any 68, el campament al CIR 14 i després em varen destinar a les bòvedes (ara ocupades per un llac) sota la Catedral de Palma. La destinació la tenia a la ”Subinspección Militar de Baleares’. La feina a les oficines militars era poca i avorrida, de fet, la ùnica feina que hi havia al departament era confeccionar les llistes del soldats que anaven i tornaven de permis, i augmentava quan hi havia canvi de reemplaç. Ara bé, per fer aquesta enorme tasca hi havia un Comandant, un Tinent, un capità, un sergent primer, un sergent, el “cabo primeru” i servidor que era “cabo” a seques. En llicenciar-se  el cabo primeru em va tocar se-ho a mi, malgrat  no saber contestar a l’examen que s’havia de passar, el nom del descobridor d’Amèrica o el nom de les tres Carabel·les amb les que va anar per allí. O sia que em varen fer cabo primeru perquè tocaba, i a partir d’aquí ja no feia res. Bé, em passava els matins a la Gestoria del ‘capitàn habilitado’ fent  ’segurus socials’ per les empreses que ell portava.

Els militars que hi havia en aquella oficina eren tots ‘xusquerus’ i ascendíen de grau, a mesura que es morien els que tenien al davant de la llista. Cada més, entre ginebra i ginebra i alguna faria o caliquenyo, els arribaven les llistes i contemplaven així si ja havia traspassat algún dels qui tenien pel davant, fins el punt que sabien del seu estat físic i feien apostes a veure quan traspassaria tal o qual dels capdavanters. De mèrit doncs, a l’hora de l’ascens, només el de viure i esperar que anessin passant a millor vida o es retiressin els qui tenien al davant. 

He pensant en aquesta història de la puta mili, relacionant-la amb en Mariano Rajoy, que espera a ascendre a President del Goverm a que es retirin o traspassin encara que sigui políticament els seus rivals del  PSoE. Poc mèrit doncs atessora qui arribarà a President del Govern, pels demèrits dels altres i no mèrits pròpis.