Fa vint anys era a Salamanca el dia de la fira del llibre. Recordo que era divendres al migdia i que la celebraven a la plaça Major, que si ja és bonica de per si, en un dia solejat i ple de paradetes plenes de llibres feia molt de goig. Vaguejava per les parades sense cap idea concreta quan una novel·la em va cridar l’atenció “La aguja dorada”, la vaig agafar i em vaig adonar que era de na Montserrat Roig. La  vaig comprar i com a la tarda fins a última hora no tenia res a fer, després de dinar vaig anar fins a Zamora i allí vaig començar a llegir-la. La vaig acabar quan la llum començava a dificultar-me la lectura, emocionat i profundament impressionat. La història de la relació de Montserrat Roig amb San Petesburg es molt intensa, tot i que no era aquest el sentit inicial de la seva estada, atès l’havia convidat l’associació d’escriptors russos per que parles del nens i el setge de Leningrad durant la segona guerra mundial, però ella es va deixar absorbir per la ciutat, per la seva història, per Phuskin i li va sortir una novel·la molt autèntica. No he estat mai a Sant Petesburg però no desespero, tard o d’hora hi aniré. Haig d’anar-hi, ho sé.
Enguany farà 20 anys de la seva mort i em consta que s’està preparant un homenatge a la xarxa el dia 10. Com na Júlia sóc reaci a aquests homenatges – perquè toca -, llevat que es tracti de l’Ovidi que se’ls mereix tots i més. Jo estava enamorat platónicament de Montserrat Roig, vaig parlar amb ella dues vegades per telèfon, amb motiu de la meva participació a Vosté Jutja, la primera curta, i llarga i molt emotiva i personal la segona. No va venir al programa atès havia de fer un creuer per la Mediterrània amb sa germana, però vaig parlar amb ella, i per a mi era important, molt important. Després se’n va anar i mai més podrem continuar una conversa que varem deixar penjada en l’última xerrada telefónica. 

Sovint es parla del perill de la tasca dels periodistes en dur a terme la seva feina en llocs on hi han conflictes latents o reals, i sovint també en cau mes d’un en la comtessa de l’oblit, de la mort de segona, i és que fins i tot en aquest aspecte s’han perdut les formes i malauradament la mort d’un periodista en acte de servei ja no és ni tan sols noticia, llevat que sigui del propi pais.

El Pp ha inclòs en el programa electoral amb el qual es presentarà a les pròximes eleccions generals el compromís de no negociar amb ETA “ni per la pressió de la violència ni per l’anunci del seu cessament”. El passat dia 27, en una compareixença pública després d’una trobada amb l’Associació de Víctimes del terrorisme, el mandatari popular ja s’havia compromès a no “cedir” davant ETA ni atorgar beneficis als presos de la banda. Del que es pot deduir que el programa electoral del Pp es una falsedad car negociaràn amb ETA, i ho saben, Neguen la major per pura propaganda pre electoral de la mateixa manera que el mentider de José Luis Rodriguez negava la crisi, fins i tot després de guanyar les eleccions. Mentiders compulsius com són uns i altres, neguen amb absolut cinisme el que convé malgrat ser conscients que acabaràn com és aquest el cas parlant, pactant, negociant i transigint amb ETA. Ja han negociat abans, ja han acostat i alliberat presoners (sota el govern de Jose Maria Aznar), i amb morts encara calents, però ara pre-electoralment s’obstinen estúpidament en negar la major. I encara voleu que vagi a votar? Perquè?. Ja n’estic fart de la farsa i de tota aquesta comedia, que no duu enlloc i a sobre ens oprimeix mental i onerosament. Mani qui mani, són els mateixos gossos amb diferents collars, però gossos al cap i a la fi.


afegitó: Recordatori per Mariano Rajoy

Com gairebé cada diumenge al matí he anat a la plaça del Mercat de Sabadell, després de com gairebé cada diumenge haver esmorçat amb el meu pare des que em vaig casar, i que avui no s’havia assabentat del canvi d’hora i m’ha trucat a veure si baixava a esmorçar o qué. A la plaça del mercat hi ha gairebé cada diumenge els brocanters i entre ells avui m’he trobat amb l’home llibre, que m’ha recordat l’escena final de Farenheit 451º de Truffaut, el bosc dels homes llibre.