El Senyor Josep Guardiola

Deia en una llunyana entrevista al dominical de el Periódico el cineasta Nord-americà Oliver Stone que la diferència entre l’èxit i el fracàs rau en el reconeixement de la feina feta, atès l’esforç és en ambdós casos el mateix. Es cert, però aplicant-ho al món del futbol, hom diria que l’èxit o el fracàs depèn a banda de tot aixó, de les vegades que la pilota entri (6 en el cas que ens ocupa) en la porteria de l’altri. Però rere el resultat de dissabte (Per cert, el Sr. Piqué em va fotre la porra de la farinera enlaire, atès havia posat un 2-5). Deia, que rere el resultat de dissabte hi ha una filosofia que ve de més lluny, i consti que en Johan Cruijff sempre canviava el sistema quan anava al Bernabeu, i en canvi en Pep, perdó: El Sr. Guardiola no tan sols no el va canviar mantenint-se fidel al seu sistema sinó que va introduir una variant que reconec primer em va sorprendre, però en veure com Lass anava més perdut que un nàufrag vaig pensar que no tan sols havia estudiat molt bé el partit sinó que de les mancances d’en Messi a la banda últimament, n’aconseguí en la seva nova situació: virtuts. Per cert que és i molt d’agrair l’actitud disciplinada d’en Samu Eto’o a qui a partir d’ara i sense que s’obsessioni se l’hauria d’ajudar a aconseguir el “Pichichi” I la jugada li va sortir rodona, posa els tres menuts al mig del camp i ja me’ls ha desconcertat. I així va ser, Lass i Sergio Ramos eren un colador, com Abidal (si us plau, no el posi a Amfield Road Sr. Guardiola). Hi ha un gest impagable d’en Gago cap al final de la segona part que demostra la impotència del rival, “de esos” que diria en Sanchís. Al mig del camp Iniesta tenia la pilota i se li venen a sobre dos contraris, Gago i un altre que no recordo i amb una senzillesa aclaparadora Don Andrés es dona la volta i els deixa clavats als dos. I és aleshores en un clar gest d’impotència quan Gago d’esquenes ja a Iniesta aixeca el braç com dient, au va! home, no hi ha res a fer. No sé que passarà dema passat a Londres, la meva porra es 1-3, però podria ser 1-4 també, més passi el que passi ja hem guanyat. Tenim l’èxit i el reconeixement i si eliminen al Chelsea, que estic convençut que així serà, podem estar ja molt satisfets. Espero però que tot aixó es tingui en compte l’any que ve o l’altre quan les coses no vagin tant bé com enguany, no sia que al Sr. Guardiola li passi com al bonàs de Frank Rikjaard, que sembla totalment oblidat, com si no hagués aconseguit res en el seu pas per la banqueta blaugrana, i a sobre encara algun suposat periodista esportiu diu de Cruijff a Guardiola parlant de l’estil de joc de l’equip, i semblen desconèixer que aquest sistema no el va inventar l’andorrà-holandes, sinó Rinus Michels i fins i tot un altre entrenador abans del qui ara no recordo el nom. Ah! es deia ja en aquells temps de l’andorrà-holandes que el Sr. Guardiola tenia molt a veure-hi a l’hora de decidir la manera de jugar del Dream Team. Per cert, no se si recordareu una final de copa del Rei, crec que contra el Betis a la mitja part just abans de començar la segona amb els jugadors ja sobre la gespa, el Sr. Guardiola els va reunir a tots en rotllana i deien que els hi havia dit com havien de jugar prescindint del que hagués dit l’entrenador, i varen guanyar la final, una mica com Stoichkov el dia que a la mitja part perdien 0-3 davant l’Atlètic de Madrid i es va aixecar i passant de Robson li va dir a Pizzi: tu i jo sortim, i varen acabar guanyant 5-4 si no recordo malament. Espero doncs respecte per a Rikjaard i per el Sr. Guardiola quan tot no sigui de color de rosa i la comunió acabi en apostasia. No seria la primera vegada.
Anuncis