ciutadans en blanc

Ciutadans en Blanc s’autodefineix com un moviment ciutadà espanyol que es presenta a les eleccions polítiques espanyoles, i persegueix que els vots en blanc en aquestes eleccions siguin computats de manera que si arriben els suficients per obtenir un escó al Congrés dels Diputats i en els respectius autonòmics, aquest quedi buit.
Per aconseguir-ho han format un partit polític amb el mateix nom. L’únic objectiu del partit és aconseguir que el vot en blanc sigui computable, i excepte per aprovar la llei que ho faci, els representants del partit haurien de deixar buits els escons que poguessin aconseguir i retornaran els seus sous, havent de comprometre a això per escrit per poder formar part de les llistes.
A dia d’avui si s’emet un vot en blanc actualment no computarà a l’hora de repartir els escons del Congrés, cosa que es pretén que sí que passi amb els vots a favor de Ciutadans en Blanc.
De moment, a les darreres eleccions municipals, han  aconseguit arrabassar a 4 polítics municipals els seus escons. Per primera vegada en la història el vot en blanc tindrà representació, que suposa un abans i un després per al moviment de Ciutadans en Blanc. De seguir en aquesta postura i agmentar-la seria una manera de fer veure als polítics els descontentament del sistema electoral de llistes tancades i potser si el movimentaonseguis crèixer i erl Parlament s’anès omplint de sillons buits, s’ho repensarian i d’una vegada començarien a fer-nos cas.
Aquests són els escons que han arrabassat a les passades eleccions1 escó a María de Palautordera
1 escó a Gironella.
2 escons a Foixa:

La página web de Ciudadanos en blanco la trobareu aquí

PROBLEMES A BLOGGER

Per motius que desconec no puc accedir a blogger ni amb la contrasenya habitual, ni creant-ne una de nova. No se si és un problema només meu o general com el de fa uns dies. Ni tan sols puc publicar comentaris ni deixar-ne en els altres blocs. Suposo s’arreglarà, però de moment continúo aquest bloc personal aqui, atès ja ho tenia previst per si es produïa un fet com aquest. En cas de persistir el problema, ja em posaré en concacte via mail amb algún company blocaire perqué faci saber als qui normalment passeu per ací el canvi de adreça de blogger a wordpress.

LA VILELLA ALTA I ELS VOTS FANTASMES

No és Comala, però diumenge la Vilella Alta estaba plena de vots fantasmes que no varen anar a parar a les urnes, per no votar a una llista fantasma. Una llista fantasma del Pp, l’únic aspirant, va mobilitzar els veïns per l’abstenció total. És curiós, és veu que l’ùnic candidat a Alcalde José Luis Fernández González del Pp, és de Granada i ni tan sols sap on és aquest petit poblet del Priorat, i clar, en un poble amb no gaire més d’un centenar d’habitants, les mobilitzacions socials no s’organitzen via Facebook o per Twitter. Es munten xerrant al carrer o a l’hora del cafè, com s’ha fet sempre.

I aixó és el que va passar en aquest poble el diumenge passat, on tots els veïns que tenien dret de vot es varen abstenir per no entrar en el joc d’una manera de fer política que consideren insultant, les llistes fantasma. Resultat electoral: 100% d’abstenció. I no és per a menys, ah! i poca feina a comptar vots pels de la mesa que es devien avorrir com ostres.

“No hem fet cap assemblea formal ni ho hem sotmès a votació, però ho hem anat comentant al poble, i un per un, hem complert la nostra paraula, no votar”, relata un dels cinc regidors en funcions de La Vilella Alta. De fet, fins a una setmana abans de les eleccions hi havia una segona llista fantasma registrada del PSc, amb una noia de Girona com a cap de llista.

A les eleccions de l’any 2007, els veïns varen triar la llista de CIu per majoria absoluta, i sabien que el projecte encapçalat per Josep Maria Rebull, l’actual alcalde, tenia data de caducitat: “vam dir que hi seríem només quatre anys, no vam enganyar ningú. Tots tenim la nostra feina que ens dóna un sou a final de mes, i és molt difícil de compaginar amb la tasca d’alcalde i regidors si volem treballar a fons pel poble”, remarquen els de CIu per argumentar per què no han repetit candidatura. És per això que, davant la situació de bloqueig institucional, insta els seus convilatans a “posar-se les piles i treballar pel poble, presentant una llista que puguem votar”.

Els veïns ja havien estat informats per un tècnic de la Generalitat de la situació de bloqueig que viuria La Vilella Alta, ja que no hi havia cap candidatura que complís els requisits per formar un equip de govern. La llista del Pp només tenia un nom i per tant faltarien cinc regidors, de manera que encara que hagués obtingut la majoria absoluta, no hauria servit de res. Els veïns, doncs, sabien que el destí dels seu ajuntament quedaria en mans d’una junta gestora que ara nomenarà el Consell Comarcal del Priorat.

Aquest cas de la Vilella Alta ens hauria de fer reflexionar, i ho dic en el sentit de com s’han organitzat per pràcticar l’abstenció tots els veïns, sense Facebook ni piules, només parlant entre ells, perquè als pobles tothom es coneix i es poden fer aquestes i altres coses. En una gran ciutat aquest fet seria impossible que es produïs, ningú coneix a ningú. El nihilisme rural és molt diferent de l’urbà pel que es veu, i l’hedonisme tan arrelat a les urbs encara no l’han descobert, estàn enfeinats amb altres ismes més senzills i quotidians.

Per altra banda, em pregunto quants d’aquests poblets petits, molts d’ells abandonats o semi-abandonats no es podrien repoblar amb colons (aturats) a qui la Generalitat els hi podria facilitar la vivenda a un mòdic o nul lloguer i amb petits ajuts inicials, tornant als orígens, visquessin del que dona la terra i el bestiar, o de la seva capacitat d’innovació sobre el territori. Hi ha ja gent que està acollint-se de manera individual a aquest estil de vida amb éxit incert, d’acord!, puix entenc ha de ser difícil l’adaptació per a un urbanita viciat per les falses comoditatsa la dura vida del camp. Dura vida, que de fet ha estat llarga comparada amb les suposades avantatjes de viure a ciutat i treballar en el fons, lluny de l’entorn natural en el que de sempre s’ha criat l’home, potser és per aixó que els urbanites necessiten tant tornar encara que sigui de pixa pins, a la terra on vivien els seus avantpassats, per trepitjar-la, olorar-la i fruïr-la.

El Planking, l’última absurditat

“Una nova moda sorgida de la xarxa s’està impossant, es tracta del ‘planking’, aquesta tendencia sorgida suposadament a Austràlia consisteix a estirar cap per avall, rígid com una taula, en llocs peculiars o lúgubres, i penjar les fotos a Internet. Com moltes altres accions aparentment absurdes, s’ha convertit en un fenomen. Matt Fernandez, de Melbourne, afirma ser el pioner del ‘planking’, que va néixer fa set anys. Avui té 24 anys i adverteix al costat d’altres persones dels perills del fenomen. “La intenció principal no era fer-ho en cotxes de policia o andanes de tren”, diu Fernández. “Estic realment impressionat per tot el que ha canviat. Però demano a tots que ho facin amb seguretat”.
Fernandez, que es disputa l’autoria del ‘planking’ amb altres suposats creadors, es refereix en la seva advertència a la mort del noi de vint anys Acton Beale. El jove va morir el cap de setmana a Brisbane en caure del balcó d’un setè pis quan posava per fer-se una foto de ‘planking’.
Mentre que molts consideren a Beale un heroi, altres subratllen que la seva mort posa de manifest la necessitat urgent d’un codi de conducta. “En la reunió de ‘planking’ de Brisbane es va parlar de ‘planking’ intel·ligent i segur”, explica el portaveu Richard Litonjua. – Pensa-t’ho abans de ‘Plank’, i no beguis -.”La decadència real d’una societat comença a manifestar-se quan instal·lada entre el cofoïsme i l’avorriment dona els primers símptomes de paranoia en forma de petites absurditats quotidianes com el planking, el balconing, el puenting, o l’indigning i més que n’han sorgit i en sorgiràn, i voldria recordar que la nostra societat fa ja una temporada que ha començat a caure en aquest estat.

Indignats: amb ‘I’ d’innocents o ‘H’ de Happening

¡Pobre pueblo, el que se cree superior a sus políticos! – Gregori Luri.
Quedi clar que no crec en res, menys encara en la classe política  que detesto profundament, però tampoc crec amb els falsament indignats, que han organitzat un happening cumbaià que no duu enlloc ni solucionarà res, i que només servirà perquè el dia de demà els hi faci l’estúpida il·lusió d’explicar-ho als seus nets. No estàn indignats, simplement unes quantes piulades, com a bens els han conduit fins les places de la vila, on hi romandràn uns quants dies, piulant reivindicacions variades entre la saviesa i la collonada, vorejant el tòpic a l’ùs, fins anar-se’n de la mateixa manera del no res on han aparegut. La política i la seva gestió s’ha de deixar com la la feina de les bagasses en mans dels professionals, encara que no ens agradi.  

Una revolta que no decapiti ni cremi res no és revolta ni es res i ni aixó garantitza gran cosa com s’ha anat veient al llarg de la història, al cap i a la fi els resultats i les consequències posteriors del maig del 68 varen ser les mateixos a França que a Espanya i aquí hi havia una dictadura. La resta doncs, amb indignació o sense, no deixa de ser un inùtil i folcloric foc d’encenalls per més ben intencionat que sigui.


(*) per una vegada EL ROTO no ha entes res. Els partits ja ho són de vells. molt, massa, tant com la miseria humana.

La religió de l’espagueti volador, el pastafarisme

Per fi, després d’anys perdut en la immensa mar blava, ateu gràcies a déu i sense religió a que agafar-me ni consolar-me, l’he trobat, és la que m’escau: el pastafarisme
“El pastafarisme es una paròdia de religió creada com a resposta a la decisió del Consell d’Educació de l’Estat de Kansas (en anglès: Kansas State Board of Education) a finals del 2005 de permetre que s’ensenyi el disseny intel·ligent com una alternativa a la teoria científica de l’evolució. Aquesta decisió va ser revocada a l’agost de 2006.
El pastafarisme és fonamentalment una invenció de Bobby Henderson, llicenciat en física de la Universitat Estatal d’Oregon, per a demostrar irònicament que no correspon i és equivocat ensenyar el disseny intel·ligent com a teoria científica. Aquesta religió s’ha convertit, des de llavors, en un fenomen d’Internet que reuneix a molts “seguidors” del Monstre Volador d’Espagueti, i humorísticament proclamen haver estat «tocats pel Seu apèndix tallarinesc» i prediquen la paraula del seu «Senyor Tallarinesc» com la religió verdadera.
Fins als anys vuitanta, les escoles nord-americanes tan sols podien impartir la doctrina teocèntrica de l’origen de l’univers (tal com es predica a la Bíblia). Però els tribunals federals van començar a obligar als col·legis a dedicar, com a mínim, el mateix temps a la teoria de l’evolució. Els grups cristians més fonamentalistes es van rebel·lar, però cap a finals dels anys noranta es van imposar completament les tesis d’ensenyar només les teories científiques, pel fet de ser laiques i no dogmàtiques.
Al 2004 el Consell d’Educació de l’Estat de Kansas va ordenar a les escoles estatals que a les classes de biologia s’havien d’assignar la mateixa quantitat d’hores lectives a la teoria del disseny intel·ligent i a la de l’evolució, ja que segons la seva opinió el disseny intel·ligent era una teoria científica (cosa que rebutja la comunitat científica
Va ser així, com al juny de 2005, Bobby Henderson va publicar una carta oberta protestant per aquella norma arbitrària. Llavors, va demanar formalment que el pastafarisme tingués el mateix tracte, en presentar «conjectures lògiques basades en “proves observables aclaparadores”», igual que les que proclamava el disseny intel·ligent (o sigui, la idea que l’univers va ser creat per un Déu); calia, doncs, que també s’ensenyés com a teoria alternativa a la teoria de l’evolució. La carta avisava que, si no es feia així, «ens veurem forçats a procedir amb accions legals». Poc després, la seva sarcàstica carta va rebre dues respostes[6] de dos simpatitzants, membres del Consell. A mitjans d’agost va rebre una tercera resposta.
En els dos mesos següents, va créixer de manera constant el tràfic a la web del Monstre Volador d’Espagueti de Henderson. La popularitat del lloc va explotar a l’agost quan el Monstre Volador d’Espagueti va aparèixer a diversos blocs i llocs de notícies a Internet. Prompte li van seguir articles als principals mitjans.En la secció d’últimes notícies del Lloc web de Henderson senyala que el president dels Estats Units George W. Bush i el senador Bill Frist han recolzat públicament l’ensenyament del creacionisme antievolució, del que Henderson dedueix (humorísticament) que recolzen les ensenyances del pastafarisme. Malgrat això, cap dels dos mandataris ha manifestat públicament la seva posició sobre el pastafarisme.
Moltes de les «creences» proposades per Henderson van ser triades amb intenció de parodiar els arguments comunament usats pels defensors del disseny intel·ligent:
L’univers va ser creat per un Monstre Volador d’Espagueti invisible i indetectable. Totes les evidències que «erròniament» recolzen l’evolució les ha falsejades intencionadament aquest ésser, amb l’objectiu de posar a prova la fe dels seus fidels.
El MEV fa que tot sembli més vell del que és en realitat. Per exemple, quan un científic realitza un procés de datat per carboni en un objecte arqueològic, podria veure que aproximadament 75% del carboni-14 s’ha desintegrat, per emissió de neutrons, a nitrogen-14, i inferir que aquest artefacte és de aproximadament 10.000 anys d’antiguitat, ja que el període de semidesintegració del carboni-14 sembla ser de 5.730 anys. Però el científic no s’adona que, cada vegada que realitza el mesurament, el MEV hi és, canviant els resultats amb El seu apèndix tallarinesc.
Encara que el MEV posseeix un nom, aquest és tan bell i difícil de pronunciar que no només mata a qualsevol que ho intenti, sinó també a tot ésser en un radi de 6,0534 quilòmetres. Aquest radi es duplica quan un tracta d’escriure o mecanografiar el seu nom. Això ho va fer el MEV expressament només per a entretenir-se. L’escalfament global, els terratrèmols, els huracans i altres desastres naturals són conseqüència directa del fet que des dels anys 1800 hagi disminuït el nombre de pirates. A la web de Henderson es presenta un gràfic que demostra la correlació inversa entre la quantitat de pirates i les temperatures mundials. Aquest component de la teoria remarca la fal·làcia lògica defensada pels creacionistes, segons la qual la correlació implica causalitat.
Bobby Henderson és el profeta d’aquesta Primera Església Unida del Monstre Volador d’Espagueti (First United Church of the Flying Spaghetti Monster). El símbol principal és una creu, que en comptes de tenir un Jesús crucificat, té una forquilla per a menjar espaguetis. Les oracions a «Ell» han d’acabar sempre amb la paraula «RAmén» en lloc de «Amén». El Ramen és un tipus de fideu japonès. tret de la wiki.”

La revolta dels indignats

Unes cinquanta persones, de les 300 que han passat la nit a la plaça de Catalunya de Barcelona, hi continuen aquest matí amb voluntat de seguir-hi, en protesta per la crisi econòmica i la forma com els polítics i la banca aborden els problemes econòmics que afecten Espanya. N’hi ha tres mil a Madrid i la percepció és que el moviment no ha fet més que començar i acabarà extenent-se com una taca d’oli, o de benzina que es pot encendre en qualsevol moment si hi ha algun incident, que de piromans no en falten. Aquesta protesta ha agafat en fora de joc als partits polítics, que no sé si són conscients de la seva magnitud. Cal no oblidar que som una altra vegada al més de maig i que la gent ja ha perdut la por i va a per totes sense complexes. S’haura de veure i seguir atentament, però poden passar coses, ja feia temps que Llach deia que era temps de revolta. Doncs bé, ja ha començat, el que no sabem a hores d’ara és com acabarà ni els seus danys col·laterals.