Detenció anòmala d’un rentacotxes

El 30 de juny és la data clau en el procés contra Óscar Sánchez, un tranquil i inofensiu rentacotxes segons els testimonis dels seus veïns de Montgat, o un perillós i sagaç narcotraficant segons la justícia italiana. Sánchez, català de 44 anys, va ser condemnat el maig a 14 anys de presó amb base a un més que dubtós peritatge de veu, i dijous que ve tornarà a la banqueta per respondre per una altra acusació similar. La carta que intentarà jugar la defensa serà un nou peritatge que portarà a terme, si el jutge ho permet, el ForensicLab de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra. La defensa tornarà a argumentar que Sánchez ha estat víctima d’una suplantació de personalitat.
En favor d’aquesta teoria juga el fet que l’ordre que va conduir a la seva detenció no incloïa ni la fotografia del sospitós ni les seves empremtes dactilars, com sol ser habitual. “L’apartat en què es consignen les característiques físiques del sospitós venia buit”, ha denunciat el seu advocat en el procés d’extradició, José María Gómez Rodríguez. Per procedir al seu arrest, doncs, la Guàrdia Civil només va disposar del nom i el número de DNI. Els carabinieri sostenen que al narco que investigaven el van interceptar dues vegades demanant-li el document d’identitat, i que va mostrar el que Sánchez tenia quan el van detenir a Montgat. Document que sembla demostrat li havia estat sostret, com el noi de Burgos que acumula 1.700 euros en multes sense tenir ni cotxe ni carnet de conduir, debut a que també li va ser robat el carnet d’identitat. I clar, com els carabinieri igual que la Guàrdia Civil són parelles de fet que van de dos en dos, un que sap llegir i un altre que sap escriure, i la Justicia italiana deu ser un catxondeo talment com l’espanyola, així li va a un a la que per pur atzar li sostreuen el DNI, que com l’Óscar pot acabar anant a parar a la presó per 14 anys sent totalment innocent. Llevat que sigui un alumne avantatjat de Keiser Söze,que coses més rares s’han vist.
Anuncis

No és Kaleborroka….Senyor Mas

L’actual okupa de la Generalitat, el relativament honorable Artur Más i Gavarró, parlava de kaleborroka per definir l’actuació dels violents el 15-J. Sap Sr. Mas aquests violents, aquests que practiquen kaleborroka segons vosté, són els mateixos que apareixen a les cel·lebracions del Barça a Canaletes, a la festa Major de Gràcia o on hi hagi moviment de masses I parlava també de traspassar línies vermelles. Potser no sap el Sr. Artur Más, que les línies vermelles es fan servir al hoquei sobre gel i en alguna pel·lícula del Sr. Malick. Però si el Sr. Mas es refereix a línia vermella en el sentit que se li dona coloquialment, ell n’ha traspassat unes quantes i el seu conseller d’Exteriors de la Plaça de Catalunya també. Voldria recordar-li al Sr. Mas que almenys en dues ocasions va menystenir i faltar al respecte greument al bastant honorable President de la Generalitat José Montilla i abans (i aixó si que no l’hi ho perdono) al Molt honorable President de la Generalitat  Pasqual Maragall, de qui per cert el seu partit durant anys va fer correr la brama que era alcohòlic, que aixó si que és traspassar una gruixuda línia vermella, fins i tot encara que fos cert. Però aixó no ho veu ni ho sap veure ni o recorda o vol recordar el relativament honorable Artur Mas, potser perqué no ha entès res del moviment del 15-M i d’altres questions en general del seu àmbit com a encarregat de la gestoria, i se sol dir d’algú que no enten res, que és un idiota, relativament honorable, aixó sí.

és una revolta…. estùpids!


Les concentracions d’indignats a les portes del parc de la Ciutadella per impedir l’entrada dels diputats catalans al Parlament, on a partir de les 10.00 hores havia de començar el ple de debat dels pressupostos de la Generalitat, han obligat el president, Artur Mas, i la presidenta de la Cambra catalana, Núria de Gispert, a arribar al recinte en helicòpter. I no han estat els únics. Tots els membres del Govern viatjaven en comitiva per l’avinguda Meridiana però manifestants els han barrat el pas, raó per la qual s’han buscat mitjans de transport alternatiu. Cinc helicòpters han traslladat fins a les portes de la Cambra catalana consellers i portaveus parlamentaris. Entre ells, la vicepresidenta, Joana Ortega, els consellers Andreu Mas-Colell, Boi Ruiz, Ferran Mascarell, Josep Maria Pelegrí, i el cap del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal. En el sisè i últim helicòpter hi viatjava el titular d’Interior, Felip Puig. La resta de diputats han anat arribant en cotxes oficials i en furgons policials per l’accés del carrer Wellington, fortament custodiat per la policia.
I continúen els nostres representants polítics sense entendre res. Estàn davant del que podria ser una revolta d’un calat que no sabem quina repercussió final pot tenir i no saben o no ho volen veure, i és que una revolta és una revolta i la gent ja ha acabat amb la seva dosi de paciència, per tant com tota revolta que es preuï no pot anar amb primmiraments i ser políticament correcte, al cap i a la fi prou que ha aguantat el personal i ara el més fàcil és criminalitzar el moviment que és cert s’ha descontrolat, però que té una base prou sólida per fer el que fa i més. D’ací el títol del comentari per si ses senyories no se n’han adonat de la magnitud dels fets passats presents i futurs. Potser s’haurien de fixar en la història recent d’Islàndia i començar a prendre nota per si de cas. I per altra banda haurien de fixar-s’hi també per veure com ha gestionat la revolta el poble

Anonymous: curiosa absència de liders

Malgrat les declaracions de la policía d’ahir manifestant que els tres detinguts d’Anonymous (un d’ells un informàtic català a l’atur), eren els líders del movíment, se sap que no ho són ni n’hi ha dins el grup que es coordina com es fa avui en dia a través de la xarxa per a qualsevol event, sigui un atac d’Anonymous o una festa d’aniversari, que de banalitats n’anèm sobrats tot i que les d’anonymous són quelcom més. Curiosament, els indignats, tampoc tenen ni volen liders coincidint amb anonymous. I aquesta coincidencia em duu a recordar una frase de Cecilia Mangini que vaig llegir a la contra de la Vanguardia de l’altre dia:“La verdadera revolución sucederá cuando la palabra poder ya no exista, cuando para la gente sea algo del pasado.” Y si parlem de la no existéncia del poder hem d’arribar a la conclusió de la no existència de líders i per tant de polítics. I la policia, no está preparada per lluitar ni contra uns ni els altres, i quan més actui més en sortiràn. No està preparada la policia, no estàn preparats els Governs ni estàn prou protegits els sistemes informàtics, i, a més detinguts més atacs. De la mateixa manera que els exercits convencionals per més sofisticats que siguin no poden ni saben lluitar contra el terrorisme, el cas d’Anonymous és el mateix, i aixó no és nou tampoc, ja fa una temporada que es va inventar la guerra de guerrillas contra els poderosos exèrcits, només que ara l¡’han sofisticat.

Una tarda de maig de 1991

La tarda del 29 de maig de 1991, ETA va atemptar contra la Caserna de la Guàrdia Civil de Vic, amb un cotxe bomba carregat amb uns 70 quilos d’amonal. L’atemptat va causar 10 morts y 40 ferits.
Prop de 250 persones s’han concentrat aquest diumenge al solar on hi havia l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Vic per retre homenatge a les víctimes del terrorisme. L’acte ha coincidit amb el 20è aniversari de l’atemptat que ETA va fer a la capital d’Osona. Els assistents han fet un minut de silenci en record a les víctimes i s’han repartit clavells. El president de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), José Vargas, ha lamentat que l’alcalde de Vic no hagi assistit a l’homenatge i ha dit que “algun dia l’Ajuntament haurà de donar comptes de perquè no s’ha volgut sumar a l’acte”.

.

L’any 2001 recordo que estant a Vic em va explicar el meu acompanyant que aquell descampat on hi havia cotxes aparcats era on hi havia hagut el quarter de la Guardia Civil i les cases dels familiars. Li vaig comentar que m’estranyava no hi hagués cap monument, o placa recordatoria dels fets, i la persona em va contestar: ni ho veuràs, eren Guardies Civils, sin fossin del poble ja estaria fet fa temps un memorial que restaria ple de flors tot l’any. D’acord, li vaig dir, però varen morir civils també, dones i nens dels Guardies Civils. El meu acompanyant ni es va immutar i va reblar: no hi veuràs cap recordatori i aixó d’ací a deu anys o més seguirà igual.

Pot resultar obvi que no tingui simpatia per la Guardia Civil, de fet no la tinc per res que dugui uniforme i gorra, però crec que és una gran falta de sensibilitat i respecte a les víctimes del sagnant atemptat que no s’hagi fet al terreny que ocupava la casa quarter, una plaça o un monument recordant a les víctimes d’aquell atemptat, el pitjor que ha sofert Catalunya després del de Hipercor. Que hom sàpiga els què van morir eren persones innocents i fins i tot alguns nens.