CONSELLS EVANGÈLICS


Estimeu-vos els uns als altres… Sí, però sense excedir-vos. La gent sensata de srmpre ho ha vist així, car si estimeu desorbitadament el vostre proïsme, correu el risc de ser així mateix estimats desorbitadament per ell, i això acaba ent incòmode. ‘Hay amores que matan’ diuen en castellà. Uf! I, ¿Per què no ‘odieu-vos els uns als altres’, segons la lògica de la lluita de classes. 

aforismes: Joan Fuster.
Anuncis

COSES DEL MEU BARRI

Un barri és un món apart dins la ciutat i més en una com Sabadell que no és molt gran. Cada barri té els seus veïns amb les seves pecualiaritats i clixes típics i tòpics, la veïna xafardera, la Maria xerraire, el veí simpàtic, el maleducat, el viduu recent o la vidua que es va consolant, alguna parella jove acabada de casar o d’ajuntar, algun veí penjat, i, últimament molts xinesosl, encara que al meu barri més aviat hi ha gent gran, la Creu Alta en la seva part més alta és plena de gent gran. I al barri també hi ha – cada barri els té -, els seus bojos, ja n’he parlat alguna vegada de l’Antonio, dels dos germans, de la noia que va llegint un llibre i de sobte es posa a còrrer i després torna a caminar poc a poc mentre continua llegint, i altres. 

De fet, cada vegada és més dificil separar el gra de la palla. ates hi ha ara molta gent que va parlant sola pel carrer, tot i que la majoria no estan bojos, la malaltia és encara pitjor ates de moment no té cura, es tracta dels qui van xerrant pel mòbil sense mans (als del whatsapp els dono per perduts en un altre ordre de bestieses zombis), i clar, abans, quan algú anava xerrant sol pel carrer es deia: aquest està sonat, o aquest està com un llum….
Afortunadament o dissortadament, com en un barri hi ha de tot, avui m’he trobat a ‘X’, i escric ‘X’ perquè no se com es diu, de fet, més que trobar-me’l, hem xocat en girar ambdòs alhora una cantonada sense vissibilitat. 
– Perdona! hem dit ambdòs alhora. 
– Menys mal que ja no fumes – li he dit jo – doncs ‘X’ solia fumar com un carreter cigarretes i fins i tot havans, en el sentit que de xocar contra el seu havà les consequencies per a mi haurien estat pitjors.
– Ja no fumo, Noi, ho estic deixant, nomès de tan en tant em fotu un Havà del Fidel Castro i tampoc bec.
‘X’ viu am sa germana pel que tinc entès, i sempre va vestit impecable, ulleres de sol Ray-Ban a qualsevol hora del dia o la nit, que volta molt, vestit sempre amb americana i pantaló, camisa blanca i corbata, i avui duia un loden beig clar. Aparentment és una persona normal i com dic ben vestit i arreglat, però xerra sol pel carrer sense mòbil, que és que seria correcte.
Quan tornava de passejar ens hem tornat a creuar i no m’ha vist, anava a la seva xerrant tot sol: Je, je, aquesta si que es bona, Je, je, no se m’havia ocorregut, com ho saps?, oh! coses meves, je, je…. o sia, que no és que parli sol, ‘X’ parla amb ell mateix… i per a mi que s’explica acudits que li fan gracia.

El pare diu fa un temps que hi ha un senyor dins seu que li canta cançons i que no el pot fer callar. Calla burru! li espeta a vegades. No el sents? em diu a mi. La doctora diu que delira per manca d’oxigen al cervell i li ha receptat unes pastilles, la doctora ho pretèn curar tot amb pastilles, tant li fa, ara en comptes de sis en pren sent cada dia. Però el pare no està boig, nomès es vell, molt vell i la doctora una simple receptadora de pastilles per pastillo addictes, que de fet si no els n’hi recepta s’enfaden. Necessitem urgentment un manual d’instruccions per aprendre a envellir amb dignitat i sense tanta pastilla….

SAYONARA MONEY



Si hem de fer cas als senyors del Govern, en un futur no massa llunyà, els diners en metàl·lic seran una antiguitat. Fins i tot  les targetes de plàstic desapareixeran, i els contactless  i sobretot els mòbils d’última generació, els wearables seran els possibilitaran que totes les adquisicions es desenvolupin sense pagaments en efectiu. Des de la compra de la setmana al supermercat fins a productes tan econòmics com un diari, el cafè o l’esmorzar. El que la tecnologia ja permet ho vol instaurar el Govern


Les fortunes que els evasors oculten a Suïssa o Andorra es fan abans aquí en bitllets de 500 euros. Per això el 2012, el Govern va fer un pas en el bon camí, voluntariós però maldestre: prohibir les transaccions en metàl·lic de més de 2.500 euros. Però no sembla que als que fan anar diner negre per eludir les seves obligacions tributàries els faci enrere que les seves fosques operacions, a més d’opaques, siguin il·legals.

Dubto que aquesta mesura la posin en marxa, i més aviat sembla estar dins la precampanya electoral del Pp. Al Sr. Barcenas i altres grans evasors fiscals d’aquest país com el pare del Reietó o la Marta, no els hi agradaria gens aquesta mesura, perquè el gruix del diner opac el belluguen els grans defraudadors, no el lampista que et fa la factura sense iva (cada vegada menys) o el minisuper del Paqui. 

Això d’acabar amb el diner negre ja estaba inventat, que no es deixi pagar en efectiu res fa molt de temps que està escrit (aqui mateixa ran de paradisos com ‘Illa Tortuga’, però els que ghaurien de prendre aquesta mesura són els primers que tenen directa o indirectament interesos en aquests paradisos.

En l’hipotètic cas que s’aliques la mesura ens podriem trobar que a les botigues amb el rètol de;
No s’accepten targetes, fos substituit pel de No s’accepta efectiu.

PARAULA DE STONE


El periodista i crític musical Jordi Tardà ha mort aquesta matinada a Mataró per causa de problemes respiratoris, segons que ha informat Catalunya Ràdio. Tardà tenia 60 anys i en feia trenta anys que presentava ‘Tarda Tardà’, el programa radiofònic de rock més veterà d’Europa. També fou el creador de la Fira del Disc del Col·leccionista i impulsor del Museu del Rock de Barcelona. El passat 1 de febrer, i a través de Facebook, Tardà va agrair les felicitacions pel seu 60è aniversari i va reconèixer que estaria un dies fora de circulació per problemes de salut.

L’últim programa del ‘Tarda Tardà’, emès ahir’, fou dedicat al final de la ronda de presentació del mític disc de Bruce Springsteen ‘Born to run’, el 1975, i en recuperava alguns fragments. VILAWEB.CAT

 

APASIAU DÉU…

 
Germans en Crist, heu de resar si voleu ser feliços, aixì ens ho revela el BOE, que ens explica que el rebuig a Déu (no siguis ateu) té com a conseqüencia en l’esser humá la impossibilitat de ser feliç; resar germans, ajuda a eixamplar els espais de la racionalitat i posa de manifest la profunda unitat i harmonia de la iniciativa creadora i salvifica de Déu…. I és que creure en deu i resar es veu que és la hostia.
Fixeu-vos en el mes humil dels servidors de Crist, injustament jubilat en la flor de la seva vida i dedicació a la causa. Si germans! us estic parlant de Monsenpr Rouco Varela, que viu feliç i retirat en el seu humil àtic de 370 m2, amb espléndides vistes, un atic per cert, exempte de pagar IBI i que com s’ha hagut de reformar i acondicionar perquè tan excels personatge el pugués habitar en les condicions que es mereix, l’àrquebisbat s’hi ha gastat mig milió d’euritos. Cagati loritos i a fer la mar……, apasiau Déu!