SUMMUMM IUS SUMMA INJÚRIA

0-et-009-r1.jpg

Com sosté la trista i irónica llei de Murphy: tot és sempre susceptible d’empitjorar. Cada dia és pitjor que l’anterior. Alguns portem anys clamant al desert que el que està succeint a Catalunya és un assumpte d’Espanya. Un assumpte polític de gran envergadura que, en lloc de ser abordat amb intel·ligència, ha estat subcontractat pel Govern de Mariano Rajoy al poder judicial. Per aquest camí, acabarà abrasant a tot el sistema polític nascut el 1978.

Continue reading “SUMMUMM IUS SUMMA INJÚRIA”

Anuncis

LA MIRADA PANÒPTICA

Cap altre lema domina avui el discurs públic tant com la transparència. Segons Han, qui la refereix només a la corrupció i a la llibertat d’informació, desconeix la seva envergadura. Aquesta es manifesta quan ha desaparegut la confiança i la societat aposta per la vigilància i el control. Es tracta d’una coacció sistèmica, d’un imperatiu econòmic, no moral o biopolític. Les coses es fan transparents quan s’expressen en la dimensió del preu i es despullen de la seva singularitat. La societat de la transparència és un infern del que és igual.

Continue reading “LA MIRADA PANÒPTICA”

NO TOTS SOM SANTI VIDAL

“Amb el lema #TotsSomSantiVidal, centenars de persones s’han concentrat a les portes de la delegació del govern espanyol a Catalunya. Convocats per l’ANC els manifestants han cridat consignes independentistes, en favor del magistrat suspès per haver escrit una virtual constitució catalana, en defensa de la llibertat d’expressió i contra les forces d’ocupació.

Així mateix, l’actriu Carme Sansa ha llegit un manifest amb el que ha assegurat que demanaran responsabilitats a l’Estat pel càstig a Vida. “Considerem l’acció un acte arbitrari i exigirem la reparació del dany al Regne d’Espanya quan negociem els termes de separació de la República catalana”, han sentenciat.
Davant d’un fort dispositiu policial, tant de la policia espanyola i dels Mossos, els manifestants han cridat consignes contra les “forces d’ocupació”, i lemes com ara “No tenim por” menre brandaven les màscares amb el símbol de la “llibertat d’expressió” – naciodigitalcat.


 

No tots som Santi Vidal, però si bastants, a ran de la cacicada del CGPJ, que si prou desacreditat estaba, ara ja ha quedat com el que és, els gos que sap a quin amo serveix, i si no que li ho preguntin al pres número 871960051, o a l’Amadeu Casellas per fi en llibertat. I és que l’Estat Espanyol no en té res de democràtic, i menys quan mana aquesta derechona que tenim ara al Goven, que és més de dretes que la mateixa dreta, i els atacs als demòcrates es fan per ‘ous’ a o Arias Cañete.
Deia que no tots som Santi Vidal, perquè no tots ens podem permetre el luxe d’estar tres anys inhabiliats i no morir de fam, ni trobar tampoc de seguida feina de polític a ERC o a CDC si el crida Trias. I és que les elits son les elits, a dreta i esquerra de l’arc polític, per aixo dic que no tots som Santi Vidal, aqui a banda d’un cert vedettisme a lo Forcades (ja s’anirà veient), el senyor Jutge ha jugat amb avantatja.

LA SÍNDROME DEL CAP DE SETMANA

Semblava que en jubilar-me el concepte dissabte, diumenge, cap de setmana, desapareixería engolit per la rutina de la resta de dies tots avorridament iguals, però nomès ho semblava; no he aconseguit abstreure’m del concepte cap de setmana, malgrat ser tot els dies igual de monòtons,  forçat és cert per les limitacions que em suposa tenir al pare a casa i en l’estat en que està de total dependencia.

Deia Francesc Cornado en un comentari fa temps:
 

Els diumenges a la tarda, són d’una tristor absoluta, és el moment que aprofiten alguns escriptors afeccionats per a fer les seves incursions literàries submits en una atmòsfera conpungida i pesarosa. Jo crec que som molts els qui detestem els diumenges a la tarda, crec que aplegats podriem arribar a constituir una germandat.

 
I aixì és, se suposa que hauria d’haver-me habituat a que dissabte i diumenge són uns dies més de la setmana, exactament igual que els altres (el dilluns si que l’he superat i és un dia més), però no, i no ho acabo d’entendre, encara que una de les explicacions podria ser que aquest aparell apagat que es veu a la dreta del PC, roman encés tot el cap de setmana o gairebe, perque pràcticament a qualsevol hora del matí migdia o tarda, fan futbol i al pare és l’ùnic que li agrada mirar, mentre que jo ho escolto, o com sordeja prou, poso música. No deixa de ser curiós, que jo, que ni els partits del Barça miro (de reüll els gols i alguna jugada), atès`prefereixo escoltar-los per la ràdio, m’hagi d’empassar tants partits els caps de setmana.
Sigui per aquests motius o per altres que desconec, la realitat és que tot i estar jubilat segueixo patint la síndrome del cap de setmana, que hi farem!

AIXÒ SI QUE ÉS UNA DONA

 
El seu nom és Maria Rosa Avià, i ha parlat tan clar i tan català, que crec representa i diu el que molts pensem sobre el procès i aquesta entelequia rancia anti democràtica dita o nomenada Espanya, que com diu ella, no és de fiar i de la que n’hem de fugir esperitats quan més aviat millor, prescindint del que digui, pensi o faci el balneari decadent i condemnat a mort que és Europa. Sense ells no tinc clar on anirem, però amb aquests companys de viatge anem cami de pedregar. No és ja que ‘Espanya desprecie cuanto ignora’, que tambè, però és que inhabilita un jutge tres anys per no res, o mantè a la presó a un innocent com Arnaldo Otegi, i altres, o permet que en política hi hagi objectes mentalment inanimats com Alícia Sánchez Camarga i altres especimens de dubtosa legalitat democràtica, a banda de toca pilotes.
Nosaltres tenim els nostres propis corruptes, però són els nostres, alguns tan fatxenderos com Millet i Montull, però són els nostres ‘fills de puta’ com diria Rumsfeld, el que no tenim per què suportar és als seus…
No he estat capaç de trobar cap fotografia ni informació de la Maria Rosa Avià, de fet no em cal, puc imaginar-la,  i…. m’emociono. Ella si que és una dona.
“Especialment colpidora ha estat la seva intervenció acuradíssima en les formes, serena en l’exposició i contundent en el contingut,  Maria Rosa Avià, una dona amb més de 80 anys, que ha exposat la seva desconfiança en el procés per la capacitat de foc de l’Estat espanyol i pels desgraciats exemples històrics que han acompanyat els processos d’emancipació nacional de Catalunya. 
 
“Jo abans era agnòstica amb la possibilitat de la independència i ara sóc atea; pero hi ha tanta gent al voltant meu que creu en els miracles que tots plegats em fan patir com em fan patir les comptes d’un impossible que en temps de penúria resulten sagnants, I vostè ho sap i ho sabia”, ha exposat Avià. I ha continuat amb una advertència seriosa: “ A l’altra bàndol són molts més forts que nosaltres que som una minoria que tenen pocs escrúpols, li han demostrat i li demostraran, i si en vénen d’altres no seran massa diferents”. 
 
Així mateix ha posat en dubte, el suport internacional. “Europa tampoc ens acceptarà amb ells els hi és indiferent una nova Suïssa o una nova Bèlgica,  però en canvi endossar-los  tres Portugals junts no els hi fa cap gràcia… recordi el 1714… no cal comptar-hi, aquesta vegada no es molesten ni en enganyar-nos”, ha exclamat.
 
I ha continuat amb més esperança: “A les darreres jornades del Cercle, a Sitges el senyor Costas va obrir una certa escletxa amb el senyor Rajoy, vegi els comentaris dels diaris de l’endemà, però la rigidesa, la inacció i l’enrocament de tots ho va deixar en un no res”. “Recordi Tarradellas: en política es pot fer de tot llevat del ridícul… serà més dur ara d’empassar-nos una nova dictadura democràtica des de les institucions de Madrid?”, ha conclòs.”

콘돔 회사는 한국에서 간음을 비범죄화 자랍니다

aquí hi hauria d’anar una foto de C.O.N.D.O.N.S.
De la mateixa manera que de menuts deiem allò de pata, peta, pita, pota, pilota per no dir la paraula prohibida o lletja, que a tambè deletrejavem P.U.T.A. haurem d’anar molt en compte amb el que publiquem, més que res com ho diem. Aquesta noticia ve de Corea del, sud on han despenalitzat l’A.D.U.L.T.E.R.I., i automàticament a la borsa, allí on operen segons Sala i Martin uns psicòpates, les accions d’una empresa fabricant  de chubasqueiros do pitu, Unidus, han pujat un 15%. 
per que no us hagiu de molesar en traduïr el text del coreà al catalus us deixo l’enllaç de la noticia a N.A.C.I.Ó digital.cat. 

국가의 헌법 재판소가 혼외 관계를 비범죄화 후 회사 Unidus, 한국 콘돔의 주요 제조 업체 중 하나의 주식은 도착과 함께, 지금까지, 처벌, 서울 증권 거래소에 급등 감옥에서 12 세.

규칙은 7 ~ 9의 심사 위원에 의해 위헌으로 간주되고 폐지되었습니다. “법은 자신의 개인의 삶에 섹스와 자유에 대해 결정하는 사람들의 권리를 침해와 권력의 남용을 금지하는 헌법 원칙을 위반”며 서 기석, 법원의 심사 위원 중 하나 .

50,000 명 이상의 한국인은 현재까지 1985 간통 혐의로 기소되었다. 그러나 최근, 판사는 범죄자와 관대 한 : 892 피고의 2014 아무도 감옥을 입력하지.

kondom hoesaneun hang

PURITANS QUE NO PURINS

 
A voltes amb el tema que m’ocupa del 23 de març, he trobat aquest text de Wilde sobre l’art i l’artista que crec és molt aclaridor: 
 
“L’artista no és mai morbós, es limita a expresar-ho tot. Roman a banda del seu tema i amb els seus mitjans produeix els efectes artistics. Dir morbós a un artista per què tracta estats morbosos és una bestiesa, és tan ridícul com tractar de boig a Shakespeare per què va escriure el rei Lear.” 
 
I és que la censura de Blogger és preocupant, perquè han començat pel sexe, que, com a bons puritans (oficialment) és el que mes els preocupa, ah! i sexe gratuït, que si és pàgina de pagament ja no hi ha problema. Vindria a ser com els diaris de paper que critiquen la prostitució i després tenen pàgines senceres d’anuncis de senyoretes que fumen i en tracten de tu, o sia: ‘putes’, almenys els de 20 minutos varen eliminar aquest tipus d’anuncis de la seva ediciò en paper, però no se si ho ha fet algun altre mitjà. Espero que ABC i la Sinrazón no publiquin en els seus casts i puritans diaris aquest tipus de publicitat de bagasses, els de la COPE es podrien enfadar molt, o potser no tant ara que, gràcies a la cosa aquella amorfa dita o sosdita Ministre Wert, els nens de primara aprendràn a resar al Déu dels catòlics. 
 
“Puritans, no te res a veure amb els purins, però solen fer tambè molta pudor.” 
 
Ai! Que bona gent són els de la COPE, com cuiten de la nostra  ànima i el nostre esperit….., bé, això ho fan entre violaciò infantil i violaciò infantil que és el seu esport favorit, desprès de robar cases i hisendes més o menys legalment als difunts que no han testat o els han entabanat per que els hi deixessin a ells. I podria parlar del fosc i obscé negoci de la Mesquita de Còrdova, que algun dia pagaran car, i tantes i tantes obscenitats d’aquesta esglèsia corrupta i pervertida. Però això no molesta a ningú, sembla, ni hi ha cap mena de censura o prohibició, ni tan sols de moment, en el fet de denunciar-ho…. tot arribarà. La sinistra ombra de Rouco és allargada.