El nen fan de les polseres vermelles

Aquesta tarda mentre Nardin m’arreglava l’ordinador i aconseguía recuperar el so, jo xerrava amb un nen, devia tenir uns set o vuit anys i era d’origen Colombíà o Bolivià – no li ho he preguntat, m’ha semblaT de mal gust -. El nen m’ha demanat ajut en sentir parlava en català amb Nardin, per un text que estava escrivint sobre Sabadell on parlava de la torre de l’Aigua i la Torre Milennium.
– És que no sóc d’aqui m’ha dit –
– Ja m’ho ha semblat li he contestat – Només que ningú ho és d’aqui ni d’allí, i és català aquell qui viu i treballa a Catalunya.

Saps qui es el president Pujol? li he preguntat

– Si!, Un de molt vell que va manar molt de temps a Catalunya – ha estat la contesta del nen –
M’ha explicat el nen, que és un fan de Polseres vermelles, que l’Espinosa és de Sabadell i que els dos protagonistes es varen rapar al zero per fer el paper. No entenia com s’ho feien per que sortís un dels actors sense una cama i li he explicat que les imatges es retocàven digitalment (crec que ell ho ha entes, jo encara no) i m’ha explicat també que s’imprimeix les polseres vermelles i amb uns companys de l’escola les plastifiquen i les venen a altres companys de l’escola. M’ha fet gràcia atès el nen li ha dit a sa mare que l’esperava fora: Tardaré 27 minuts a fer la feina. Li havia d’haver preguntat com es deia i d’on era, encara i sóc a temps, tot i que haig d’anar amb cura, ves que no m’encomani alguna malaltia. He xerrat amb un nen (molt espavilat) que no és d’aqui segons ell, o si que ho és?
Anuncis

Aeroport de los Rodeos: quina creu!

“L’aeroport de los Rodeos va ser creat després de la petició de Lufthansa d’enllaçar l’illa amb Berlín via Sevilla. Per això el Cabildo va fer condicionar uns terrenys en un altiplà a la part alta del municipi de La Laguna (una altitud de més de 600 m sobre el nivell del mar), en uns terrenys comprats pel Cabildo de Tenerife”.
Aixó seria la versió oficial via Wikipedia, però fa temps m’explicava un cambrer d’un bar a Palau de Solita i Plegamans, que és cert que Lufthansa va demanar la construcció d’un aeroport a l’illa de Tenerife, fins aquí tot correcte, però sembla que les autoritats de l’época varen encarregar a un reputat enginyer que inspecciones l’illa per tal de decidir el millor lloc on ubicar el nou aeroport. Aquest home va estar uns mesos inspeccionant l’illa, fent planols etc. De sobte quan ja practicament havia acabat la seva feina, un infart s’el va endur a l’altre barri. Aleshores, les autoritats encarregaren la revisió de la documentació que havia deixa’t a un altre enginyer que contemplant les diferents localitzacions s’adonà que a on actualment hi ha l’aeroport de Los Rodeos, l’enginyer traspassat hi havia posat una creu.
Els alemanys apressaven i convenia fer l’aeroport quan més aviat millor. Donaren doncs per bona l’informació i construiren l’aeroport al lloc més inadequat de l’illa. Però d’aixó s’en varen assabentar temps després quan ja estava fet, en trobar un diari de l’enginyer en que indicava que marcava amb una creu aquella zona com a la pitjor de tota l’illa. I a fe que ho és, prou ho saben pilots i passatgers que hi havien aterrat anys ençà, per això fa ja uns anys en varen construir un de nou al sud.

cent euros d’anar, tornar i retornar

La situació que us vaig a explicar, que me la varen explicar a mi, és una paradoxa, en la que s’explica com dins aquesta piràmide que és la economia, es important no es trenqui cap baula de la cadena. He retrobat aquest comentari de 2009, a ran de l’apagada d’ahir en revisar el bloc a WordPress que vaig deixar inactiu al 2009

“Un ranvespre d’estiu, Joan Colom, comercial, 40 anys, solter i veí de Tarragona, arriba a Figueres, està cansat i ha decidit quedar-s’hi a dormir. Se’n va a un Hostal i li diu al propietari que pensa passar-hi la nit, però com abans vol anar a sopar, li deixa 100 euros de paga i senyal. Al cap d’una estona, el forner de la vila va a dur-li el pa pel sopar i el propietari li diu:

– Et dec el pastis i les pastes de l’altre dia. Oi?

– Sí, son cent euros.

I el propietari li paga, de manera que el forner se’n va de l’Hostal amb els cent euros que en Joan Colom, ha donat al propietari de l’hotel.

Surt el forner i abans de arribar a la fleca es troba al lampista.

– Quan passaràs a canviar-me el motor de la càmera? Qualsevol dia d’aquests em farà figa i tindrem un problema.

– Demà haig de baixar a Girona i me’n cuitaré.

– Té, li diu el forner, 100 euros per si et fan falta.

I se’n van el lampista i el forner cadascú cap a casa seva.
Pel camí, el lampista es troba la dona del propietari de l’Hostal.

– Hola Maria? Ara que et veig, té, dona quest 100 euros al teu home, que l’altre dia me’ls va donar perquè li comprés una TDT i després em va dir que ja en tenia una que li havia portat no se qui.

En aquestes que a l’estona, es presenta en Joan Colom, el viatjant a l’Hostal.

Hola, bona nit, escolti’m que no em quedo a dormir, m’ha trucat un amic i ens n’anem a sopar i dormir a Girona, ah! per cert, que m’ha dit aquest amic que el bitllet de 100 euros que em va donar ahir i jo li he deixa’t a vostè de paga i senyal, és fals, que ha estat per error que me’l va donar, menys mal….

I així és com en tornar-li l’Hostaler el bitllet de 100 euros al comercial, resulta que amb un bitllet fals, cobra el forner, el lampista i l’hostaler i a més a més torna aquest bitllet al comercial que el tornarà al seu amic que el guardarà o no! perquè és fals.

Moralitat: perquè vagi bé l’economia és important no trencar la baula de la cadena consumista.

era d’ells

Anys ençà, quen la TV no es veia ve, a banda de donar-li un copet a veure si s’arreglava la cosa, acabava sortinT aquell rètol de “rogamos disculpen la interrupción de este programa!”. Abans però, sempre hi havia algú que deia. . . ÉS D’ELLS. I aixó és el que ha passat avui que en tot el dia fins ara no ha funcionat blogger, a banda de perdre’s el publicat dijous i avui divendres que estaba programat. Un cop solucionat el problema, continuem l’emissió de noticies.

B u r c a

Hi ha debats que s’eternitzen sense arribar a cap solució. Un d’ells és el de l’ùs del Burca per part de les dones musulmanes que periódicament surt a la palestra i ho ha fet ara (com no) amb motiu de la campanya per les municipals. Aquest comentari que teniu a continuació parla d’aquest tema.”La burca és un vestit de teixit rígid amb què algunes dones musulmanes es cobreixen completament el cap i el cos i que disposa d’una reixeta o d’una obertura a l’alçada dels ulls per a veure-hi. El règim talibà el va fer obligatori a l’Afganistan. La porten algunes dones a l’Afganistan i a Pakistan. La introducció d’aquest vestit es va produir a l’Afganistan a principis del segle XX, durant el mandat de Habibul·là (1901-1919), que va imposar el seu ús a les dones que componien el seu nombrós harem per evitar que la bellesa del rostre d’aquestes temptés els altres homes. Així doncs, la burca es va convertir en una vestimenta utilitzada per la classe alta, que d’aquesta manera s’aïllava del poble evitant la seva mirada. A la dècada dels 50 el seu ús es va generalitzar a la majoria de la població en un acte d’imitació de les classes acomodades, ja que es considerava un símbol d’estatus social.[cal citació] La burca completa va ser obligatòria a l’Afganistan sota el mandat dels talibans.”


Dins dels desconeixement que tenim o alm,enys tinc jo de l’Islam, aquesta és la informació que he pogut trobar a la Wikipedia, i ja em quadra que sigui una imposició masclista de començaments del segle XX, car l’Alcorà (me l’he llegit) no en parla pas, ans al contrari es bastant respectuós amb les dones, més o menys com la Biblia, sempre dins dels paràmetres i context de la seva época, clar.
Sé d’un cas concret d’una cosina de la meva dona que te un fill treballant a Dubai de cuiner en aquell super gratacel que varen inaugurar l’any passat, i que en anar a visitar-lo varen voler anar a veure una mesquita i a ella li varen obligar a posar-se una Burca que tenien allí i en canvi a ell no li varen dir res, i anava amb samarreta, pantalons curts i bambes.Per tant, quan Sarkozy fa uns mesos, o ara l’ajuntament de LLeida parlaven de la seva prohibició, s’hi ha d’estar a favor i és més, exigir que es canvíin els protocols que facin falta als ajuntaments perquè no es pugui obligar a les dones musulmanes a suportar aquesta vexació. Perqué és una vexació masclista de quatre clergues reprimits mal cardats i totalitaris, que s’ho han inventat per reprimir i humiliar les dones, lluny, molt llunt del missatge de Mahoma, el profeta d’Alà, i a la que els civils masclistes i repressors de la dona com ells s’hi han apuntat sense cap mena d’escrúpol perquè ja els hi va bé. O ¿a sant de que una parella de marroquins van pel carrer, ell amb samarreta, texans i bambes i ella amb el hyjab i el chador?. Caldria recordar a aquests personatges que per sobre de les lleis dels Déus que maldrestament apliquen a la seva capriciosa manera i segons els hi convé, hi ha els drets de les persones, en aquest cas el de les dones musulmanes, que tenen per sobre de tot el dret a vestir com vulguin, no com els hi manin quatre clergues reprimits.
Aquí, on tothom es veu en cor de mofar-se, criticar, censurar i el que faci falta a l’Esglesia Católica, o a la figura del seu màxim representant, el Papa de Roma, (sovint amb molta part de raó) hi ha por i recança a l’hora de criticar l’Islam, i aixó no pot ser. No es poden permetre almenys a casa nostra aquest tipus de vexacions i imposicions vers les dones, i quan a casa seva, allí no ens hi podem posar tot i no estar-hi d’acord, però aquí: Burca no!”

animadores? No gràcies!

Escolto a un locutor idiota de Televisió Espanyola (la seva) que comenta que les animadores del partit de pilotà a mà que estic veient entre el CAI i el C.Real “hacen las delicias del público”. Precisament en el moment que ell feia aquest comentari estava pensant que collons hi foten unes quantes noies mig despilotades fent veure que ballen o amb uns moviments de pelvis fora de lloc i context (deu ser aixó el que fa les delícies del públic, masculí, hi és clar) Això de les animadores quan s’aturen els partits de pilotà a mà o de pilota aèria, que ho hem importat dels EEUU, suposo que allí té algun sentit, o forma part d’una vella rutina, però aquí no en té cap i es veu impostat. Potser seria arribada l’hora de suprimir-ho, perquè sinó ja som on sempre, ens omplim la boca de drets i igualtat per les dones, ect etc, i aquí tornen a ser un mer objecte de carn.