A PARTIR DEL 23 DE MARÇ, TISORADA

 

“Política sobre contenidos para adultos de Blogger

A partir del 23 de marzo de 2015, ya no podrás compartir públicamente en Blogger imágenes o vídeos sexualmente explícitos o que muestren representaciones gráficas de desnudos.
Nota: Seguiremos aceptando los desnudos si el contenido representa una ventaja notable para el público, como puede ocurrir en contextos artísticos, educativos, documentales o científicos.

Cambios que verás en tus blogs ya activos

Si tu blog no tiene ninguna imagen o vídeo sexualmente explícito ni con representaciones gráficas de desnudos, no notarás ningún cambio.
En cambio, si incluye imágenes o vídeos sexualmente explícitos o representaciones gráficas de desnudos, tu blog pasará a ser privado a partir del 23 de marzo de 2015. No se eliminará ninguno de tus contenidos pero, como serán privados, solo podrán verlos el propietario o los administradores del blog y la gente con la que haya compartido el blog su propietario.

Ajustes que puedes cambiar de tus blogs activos

Si creaste tu blog antes del 23 de marzo de 2015 e incluye contenidos que infringen nuestra nueva política, tienes varias opciones para cambiarlo antes de que entre en vigor esta política:
  • Retirar del blog todas las imágenes o vídeos sexualmente explícitos y las representaciones gráficas de desnudos.
  • Marcar tu blog como privado
Si prefieres desmantelar totalmente tu blog, puedes exportarlo como un archivo .xml o archivar sus textos e imágenes conGoogle Takeout.

Cómo afecta a los blogs nuevos

Con respecto a los blogs creados después del 23 de marzo de 2015, si incluyen contenidos sexualmente explícitos o representaciones gráficas de desnudos (véase nuestra política de contenidos), podríamos eliminarlos o tomar otras medidas.”
 
Aquest escrit del Sr. Blogger el trobareu a la part del damunt quan aneu a accedir al vostre bloc, l’he posat tal qual en castellà per no cambiar ni una coma. Els hi he contestat que no hi estic massa d’acord, que això és censura, i que sembla mentida que en ple segle XXI encara anem aixi en les coses del sexe, mentre impunement es poden penjar vídeos o fotos de gent cremada viva o per decapitacions a l’engrós o al por menor. Cert és tambè que estem a blogger teoricament de gratis i per tant s’han d’acatar les seves decisions en aspectes com aquest, o mudar-se d’habitacle virtual, tot i que imagino que la resta deuen anar del mateix reaccionari pal.
El que no em queda clar és, si he publicat algun vídeo o fotografia que ells puguin considerar inadequat (espero no considerin com a tal el de Rita Barberà que he publicat a Collonades), diuen que el blog pasarà a ser privat, llevat que retiri les imatges o videos no adequats, i és aqui on no sé si, privat vol dir qjue no ppor accedir-hi ningú,  nomès jo, o bé sortirà l’avis que surt en algun bloc avisant que hi ha contingut per adults. I m’ho pregunto més que res. per què amb la quantitat que publico jo, com sabré si és que n¡’hi ha algun, el vídeo que em converteix de públic en privat, al bloc i a mi.
Li he suggerit al Sr. Blogger, que, puix que saben i consideren que tenim determinats vídeos o fotos inadequats, que censurin aquestes i prou, al cap i a la fi, fan i desfan el que volen i quan volen.
Anuncis

LA LLISTA DE PRESSUMPTES OCCISSOS

Vaig fer el Servei Militar a Palma de Mallorca l’any 68, el campament al CIR 14 i després em varen destinar a les bòvedes (ara ocupades per un llac) sota la Catedral de Palma. La destinació la tenia a la ”Subinspección Militar de Baleares’. La feina a les oficines militars era poca i avorrida, de fet, la ùnica feina que hi havia al departament era confeccionar les llistes del soldats que anaven i tornaven de permis, i augmentava quan hi havia canvi de reemplaç. Ara bé, per fer aquesta enorme tasca hi havia un Comandant, un Tinent, un capità, un sergent primer, un sergent, el “cabo primeru” i servidor que era “cabo” a seques. En llicenciar-se  el cabo primeru em va tocar se-ho a mi, malgrat  no saber contestar a l’examen que s’havia de passar, el nom del descobridor d’Amèrica o el nom de les tres Carabel·les amb les que va anar per allí. O sia que em varen fer cabo primeru perquè tocaba, i a partir d’aquí ja no feia res. Bé, em passava els matins a la Gestoria del ‘capitàn habilitado’ fent  ‘segurus socials’ per les empreses que ell portava.
Els militars que hi havia en aquella oficina eren tots ‘xusquerus’ i ascendíen de grau, a mesura que es morien els que tenien al davant de la llista. Cada més, entre ginebra i ginebra i alguna faria o caliquenyo, els arribaven les llistes i contemplaven així si ja havia traspassat algún dels qui tenien pel davant, fins el punt que sabien del seu estat físic i feien apostes a veure quan traspassaria tal o qual dels capdavanters. De mèrit doncs, a l’hora de l’ascens, només el de viure i esperar que anessin passant a millor vida o es retiressin els qui tenien al davant. 
He pensant en aquesta història de la puta mili, relacionant-la amb en Mariano Rajoy, que espera a ascendre a President del Goverm a que es retirin o traspassin encara que sigui políticament els seus rivals del  PSoE. Poc mèrit doncs atessora qui arribarà a President del Govern, pels demèrits dels altres i no mèrits pròpis.

L’AGULLA DAURADA

Fa vint anys era a Salamanca el dia de la fira del llibre. Recordo que era divendres al migdia i que la celebraven a la plaça Major, que si ja és bonica de per si, en un dia solejat i ple de paradetes plenes de llibres feia molt de goig. Vaguejava per les parades sense cap idea concreta quan una novel·la em va cridar l’atenció “La aguja dorada”, la vaig agafar i em vaig adonar que era de na Montserrat Roig. La  vaig comprar i com a la tarda fins a última hora no tenia res a fer, després de dinar vaig anar fins a Zamora i allí vaig començar a llegir-la. La vaig acabar quan la llum començava a dificultar-me la lectura, emocionat i profundament impressionat. La història de la relació de Montserrat Roig amb San Petesburg es molt intensa, tot i que no era aquest el sentit inicial de la seva estada, atès l’havia convidat l’associació d’escriptors russos per que parles del nens i el setge de Leningrad durant la segona guerra mundial, però ella es va deixar absorbir per la ciutat, per la seva història, per Phuskin i li va sortir una novel·la molt autèntica. No he estat mai a Sant Petesburg però no desespero, tard o d’hora hi aniré. Haig d’anar-hi, ho sé.
Enguany farà 20 anys de la seva mort i em consta que s’està preparant un homenatge a la xarxa el dia 10. Com na Júlia sóc reaci a aquests homenatges – perquè toca -, llevat que es tracti de l’Ovidi que se’ls mereix tots i més. Jo estava enamorat platónicament de Montserrat Roig, vaig parlar amb ella dues vegades per telèfon, amb motiu de la meva participació a Vosté Jutja, la primera curta, i llarga i molt emotiva i personal la segona. No va venir al programa atès havia de fer un creuer per la Mediterrània amb sa germana, però vaig parlar amb ella, i per a mi era important, molt important. Després se’n va anar i mai més podrem continuar una conversa que varem deixar penjada en l’última xerrada telefónica. 

El Consell de Ministres va aprovar vel passat tretze de maig l’avantprojecte de llei de Cures Pal·liatives i Mort Digna, una norma que pretén aclarir els drets dels pacients en situació terminal i les obligacions del personal sanitari que els atén. La llei consagra els drets a renunciar a un tractament mèdic i l’ús de sedacions terminals i tot a costa d’escurçar l’agonia i accelerar la mort. El text també reconeix el dret del pacient a que, en l’etapa final de la seva vida, es preservi la seva intimitat i la de la seva família, i que estigui acompanyat ja que se li permeti rebre l’auxili espiritual que sol·liciti d’acord amb les seves creences. La llei estableix que, almenys en la fase d’agonia, el malalt podrà passar-la en una habitació individual.
Aquest avantprofecte està pendent de ser refendat pel Parlament i ja no es farà en aquesta legislatura, pel que no queda clar que el proper Govern, pressumiblement del Pp l’acabi aprovant. De fet. no acabo d’entendre fins a quin punt una persona necessita del permis de l’Estat per decidir el seu dret a una mort digna. Ja que no ha estat consultada en el moment de ser duta aquí, crec que té tot el dret personal a decidir quan anar-se’n, tan si està malalt com si no, car en molts dels casos malviure per morir es pot considerar un acte indigne, i tenint en compte que l’infractor, qui ha comes el primer greuge no ha estat pas la persona, i com que no està clar a qui s’ha d’exigir aquesta responsabilitat (els pares són uns mers executors d’un procés biològic) no entenc la intromissió de l’Estat o l’Esglesia – en el cas dels catòlics – en un acte que entenc personal i intransferible.

s’han perdut les formes

Sovint es parla del perill de la tasca dels periodistes en dur a terme la seva feina en llocs on hi han conflictes latents o reals, i sovint també en cau mes d’un en la comtessa de l’oblit, de la mort de segona, i és que fins i tot en aquest aspecte s’han perdut les formes i malauradament la mort d’un periodista en acte de servei ja no és ni tan sols noticia, llevat que sigui del propi pais.

En temps de les guerres convencionals, periodistes, sanitaris, creu roja, hospitals, eren grups que fins i tot en plena comtessa eren respectats. Dins del desastre es mantenía un minim de decòrum o de respecte, respecte que es va començar a perdre fa ja temps, de fet, en acabar aquest tipus de guerres convencionals que, malgrat la crueltat tenien encara un punt de romanticisme. Ara la guerrilla, urbana o no, el terrorisme, es manifesta desposseït de cap virtut, que de fet no te. És la lluita amb tota la seva cruesa, a més a més la lluita de l’enemic desconegut contra gent indefensa, que pot atacar i fer mal quan, on, com i contra qui li sembli, o moltes vegades a l’atzar, el fer mal per fer mal, per crear terror entre els ciutadans indefensos. Davant d’aquesta nova manifestació del terror no hi ha res a fer, les mides que puguin prendre els Governs no serveixen per a res i solen ser fins i tot ridícules, com les dels aeroports; tot i que de fet si que serveixen, per retallar cada cop més la nostre llibertat com a ciutadans i tenir-nos mes vigilats i controlats. Els danys col·laterals de l’11-S ens afecten molt més del que ens pensem, a ran dels fets d’aquells dia a Nova York, la pérdua de drets i llibertats dels ciutadans s’ha accentuat, sense que totes aquestes mesures de control i presió serveixin per garantir-nos que no se’n produirà un altre. Hauría de ser obligatori llegir Huxley i Orwell, la gent entendria molt més bé el que ens està passant.

la mort tenia un preu: 500 euros

L’ajuntament d’Olot va tenir la brillant idea d’apagar els semàfors de la vila per la nit per estalviar-se  uns 500 euros al més. S’albirava que podria passar una desgracia amb una mesura tan estúpida e inùtil, i ha passat, una nena de vuit anys d’edat ha mort atropellada al matí d’aquest dilluns, segons han informat els Bombers de la Generalitat. El sinistre ha passat poc abans d’un quart d’onze del matí a l’alçada del número 68 de la carretera de la Canya de la capital de la Garrotxa.

Ara, l’ajuntanent ha decidit suspendre l’apagada nocturna de semàfors després de l’atropellament mortal d’aquesta nena. L’Ajuntament relaciona l’anul·lació de la mesura amb aquest accident, que ha passat a ple dia i en un lloc sense semàfors, i amb les crítiques que havien rebut. No te res a veure, però l’ajuntament ha reflexionat i veient-se-la venir ha anulat la mesura. Si no hi hagués hagut aquest accident mortal no haurien fet marxa enrera i possiblement parlariem d’una altra víctima. Encara que tard, ben vinguda sia la rectificació. La mort tenia un preu: 500 euros que deuen malbaratar en vint mil coses cada dia.

negociar o no negociar amb ETA

El Pp ha inclòs en el programa electoral amb el qual es presentarà a les pròximes eleccions generals el compromís de no negociar amb ETA “ni per la pressió de la violència ni per l’anunci del seu cessament”. El passat dia 27, en una compareixença pública després d’una trobada amb l’Associació de Víctimes del terrorisme, el mandatari popular ja s’havia compromès a no “cedir” davant ETA ni atorgar beneficis als presos de la banda. Del que es pot deduir que el programa electoral del Pp es una falsedad car negociaràn amb ETA, i ho saben, Neguen la major per pura propaganda pre electoral de la mateixa manera que el mentider de José Luis Rodriguez negava la crisi, fins i tot després de guanyar les eleccions. Mentiders compulsius com són uns i altres, neguen amb absolut cinisme el que convé malgrat ser conscients que acabaràn com és aquest el cas parlant, pactant, negociant i transigint amb ETA. Ja han negociat abans, ja han acostat i alliberat presoners (sota el govern de Jose Maria Aznar), i amb morts encara calents, però ara pre-electoralment s’obstinen estúpidament en negar la major. I encara voleu que vagi a votar? Perquè?. Ja n’estic fart de la farsa i de tota aquesta comedia, que no duu enlloc i a sobre ens oprimeix mental i onerosament. Mani qui mani, són els mateixos gossos amb diferents collars, però gossos al cap i a la fi.


afegitó: Recordatori per Mariano Rajoy

BLOC PERSONAL