Arxiu d'etiquetes: PERSONAL

CONSELLS EVANGÈLICS


Estimeu-vos els uns als altres… Sí, però sense excedir-vos. La gent sensata de srmpre ho ha vist així, car si estimeu desorbitadament el vostre proïsme, correu el risc de ser així mateix estimats desorbitadament per ell, i això acaba ent incòmode. ‘Hay amores que matan’ diuen en castellà. Uf! I, ¿Per què no ‘odieu-vos els uns als altres’, segons la lògica de la lluita de classes. 

aforismes: Joan Fuster.

COSES DEL MEU BARRI

Un barri és un món apart dins la ciutat i més en una com Sabadell que no és molt gran. Cada barri té els seus veïns amb les seves pecualiaritats i clixes típics i tòpics, la veïna xafardera, la Maria xerraire, el veí simpàtic, el maleducat, el viduu recent o la vidua que es va consolant, alguna parella jove acabada de casar o d’ajuntar, algun veí penjat, i, últimament molts xinesosl, encara que al meu barri més aviat hi ha gent gran, la Creu Alta en la seva part més alta és plena de gent gran. I al barri també hi ha – cada barri els té -, els seus bojos, ja n’he parlat alguna vegada de l’Antonio, dels dos germans, de la noia que va llegint un llibre i de sobte es posa a còrrer i després torna a caminar poc a poc mentre continua llegint, i altres. 

De fet, cada vegada és més dificil separar el gra de la palla. ates hi ha ara molta gent que va parlant sola pel carrer, tot i que la majoria no estan bojos, la malaltia és encara pitjor ates de moment no té cura, es tracta dels qui van xerrant pel mòbil sense mans (als del whatsapp els dono per perduts en un altre ordre de bestieses zombis), i clar, abans, quan algú anava xerrant sol pel carrer es deia: aquest està sonat, o aquest està com un llum….
Afortunadament o dissortadament, com en un barri hi ha de tot, avui m’he trobat a ‘X’, i escric ‘X’ perquè no se com es diu, de fet, més que trobar-me’l, hem xocat en girar ambdòs alhora una cantonada sense vissibilitat. 
– Perdona! hem dit ambdòs alhora. 
– Menys mal que ja no fumes – li he dit jo – doncs ‘X’ solia fumar com un carreter cigarretes i fins i tot havans, en el sentit que de xocar contra el seu havà les consequencies per a mi haurien estat pitjors.
– Ja no fumo, Noi, ho estic deixant, nomès de tan en tant em fotu un Havà del Fidel Castro i tampoc bec.
‘X’ viu am sa germana pel que tinc entès, i sempre va vestit impecable, ulleres de sol Ray-Ban a qualsevol hora del dia o la nit, que volta molt, vestit sempre amb americana i pantaló, camisa blanca i corbata, i avui duia un loden beig clar. Aparentment és una persona normal i com dic ben vestit i arreglat, però xerra sol pel carrer sense mòbil, que és que seria correcte.
Quan tornava de passejar ens hem tornat a creuar i no m’ha vist, anava a la seva xerrant tot sol: Je, je, aquesta si que es bona, Je, je, no se m’havia ocorregut, com ho saps?, oh! coses meves, je, je…. o sia, que no és que parli sol, ‘X’ parla amb ell mateix… i per a mi que s’explica acudits que li fan gracia.

El pare diu fa un temps que hi ha un senyor dins seu que li canta cançons i que no el pot fer callar. Calla burru! li espeta a vegades. No el sents? em diu a mi. La doctora diu que delira per manca d’oxigen al cervell i li ha receptat unes pastilles, la doctora ho pretèn curar tot amb pastilles, tant li fa, ara en comptes de sis en pren sent cada dia. Però el pare no està boig, nomès es vell, molt vell i la doctora una simple receptadora de pastilles per pastillo addictes, que de fet si no els n’hi recepta s’enfaden. Necessitem urgentment un manual d’instruccions per aprendre a envellir amb dignitat i sense tanta pastilla….